En veure com la mare endreçava els bolquers mentre tenia el fill nu en braços va pensar que
espersones, pensava el pastor, som com robes. Jo, per exemple, tinc el cos cobert de roba. El meu cos és sota d'aquestes robes que ara porto, em dic.
La meva espiritualitat s’hi assembla perquè sempre és aquí amb mi però oculta també per robes.
Les robes, amb tot, no són «jo», no són la meva persona, sinó tan sols la meva personalitat. Cal escarbar una mica i així, a qualsevol moment tinc la possibilitat d'aparèixer nu, com també puc fer-ho a l'espiritualitat.
Feia massa temps que estava colgat sota teles i m'hi havia identificat tant que no podia saber que fossin això que només són: robes.
Sí, les confonia, em pensava que aquestes robes eren «jo» i justament eren la barrera.
